COMUNICAT DE PREMSA DE PLATAFORMA PER CATALUNYA
Els resultats de les eleccions autonòmiques indiquen la fractura vertical que divideix a la societat catalana i de la qual poden extreure's algunes conclusions:
1) El projecte sobiranista de Mas, no solament no ha estat confirmat en les urnes, sinó que Junts pel SÍ han perdut vots en relació als resultats obtinguts pels seus components fa 3 anys. La política d'Artur Mes en els últims anys no ha portat a una majoria social sobiranista, sinó a una Catalunya fracturada per la meitat.
2) En aquestes condicions sembla difícil fins i tot que Mas pugui governar per molt temps i el futur mateix que s'obre davant Junts pel SÍ no pot ser més problemàtic. El projecte sobiranista es deté aquí a falta d’una base social suficient i per fracàs d'unes eleccions presentades de manera irresponsable com “plebiscitàries”.
3) L'auge de C’s és el resultat d'una presa de posició clara en contra del soberanisme. Fora d'aquest tema, Cs no proposa res sòlid ni concret i, igual que el PP, no va més enllà de demanar l'aplicació de la legalitat constitucional. La carta de la por jugada pel PP (els riscos econòmics de la independència) no ha estat apreciada per l'electorat i les tímides proclames anti-immigracionistas d'Albiol no han bastat per oblidar que va ser el PP (i Aznar) qui va obrir les portes a la immigració massiva i il·legal.
4) El fracàs de Catalunya Si que és pot ha servit solament perquè el PSC pogués detenir la seva caiguda en picat. Ambdues forces d'esquerra són víctimes de la seva indefinició i del seu projecte ambigu de “tercera via” que crea més problema dels quals resol.
PxC no ha participat en aquestes eleccions, convençuts que l'actual parlament serà efímer i donarà lloc a eleccions anticipades en un període aproximat d’entre un any i un any i mig.
PxC desitja la societat catalana recuperi el sentit comú i la consciència dels veritables problemes: una Catalunya en crisi, fracturada, corcada per la corrupció, en amb més d'un 20% d'immigració en la seva majoria procedent de països islàmics, inintegrable al mercat laboral, amb borses de pobresa o properes al llindar de la pobresa creixents, amb una deslocalització industrial i el turisme convertit en principal activitat en bona part de Catalunya, amb una educació incapaç de desterrar el fracàs escolar i una sanitat abandonada a la seva sort. És hora d'abandonar els desafiaments rupturistes d'una vegada per tots i impedir que les obsessions sobiranistes segueixin paralitzant, empobrint i fracturant a la societat catalana.
PxC s'ha mostrat partidària que Catalunya segueixi vinculada a la resta d’Espanya i que ho faci en igualtat de condicions a qualsevol altra zona, amb un projecte polític espanyol capaç d'il·lusionar, aglutinar esforços i donar un objectiu nacional il·lusionant en el qual els catalans reclamem un lloc actiu d'avantguarda.
1) El projecte sobiranista de Mas, no solament no ha estat confirmat en les urnes, sinó que Junts pel SÍ han perdut vots en relació als resultats obtinguts pels seus components fa 3 anys. La política d'Artur Mes en els últims anys no ha portat a una majoria social sobiranista, sinó a una Catalunya fracturada per la meitat.
2) En aquestes condicions sembla difícil fins i tot que Mas pugui governar per molt temps i el futur mateix que s'obre davant Junts pel SÍ no pot ser més problemàtic. El projecte sobiranista es deté aquí a falta d’una base social suficient i per fracàs d'unes eleccions presentades de manera irresponsable com “plebiscitàries”.
3) L'auge de C’s és el resultat d'una presa de posició clara en contra del soberanisme. Fora d'aquest tema, Cs no proposa res sòlid ni concret i, igual que el PP, no va més enllà de demanar l'aplicació de la legalitat constitucional. La carta de la por jugada pel PP (els riscos econòmics de la independència) no ha estat apreciada per l'electorat i les tímides proclames anti-immigracionistas d'Albiol no han bastat per oblidar que va ser el PP (i Aznar) qui va obrir les portes a la immigració massiva i il·legal.
4) El fracàs de Catalunya Si que és pot ha servit solament perquè el PSC pogués detenir la seva caiguda en picat. Ambdues forces d'esquerra són víctimes de la seva indefinició i del seu projecte ambigu de “tercera via” que crea més problema dels quals resol.
PxC no ha participat en aquestes eleccions, convençuts que l'actual parlament serà efímer i donarà lloc a eleccions anticipades en un període aproximat d’entre un any i un any i mig.
PxC desitja la societat catalana recuperi el sentit comú i la consciència dels veritables problemes: una Catalunya en crisi, fracturada, corcada per la corrupció, en amb més d'un 20% d'immigració en la seva majoria procedent de països islàmics, inintegrable al mercat laboral, amb borses de pobresa o properes al llindar de la pobresa creixents, amb una deslocalització industrial i el turisme convertit en principal activitat en bona part de Catalunya, amb una educació incapaç de desterrar el fracàs escolar i una sanitat abandonada a la seva sort. És hora d'abandonar els desafiaments rupturistes d'una vegada per tots i impedir que les obsessions sobiranistes segueixin paralitzant, empobrint i fracturant a la societat catalana.
PxC s'ha mostrat partidària que Catalunya segueixi vinculada a la resta d’Espanya i que ho faci en igualtat de condicions a qualsevol altra zona, amb un projecte polític espanyol capaç d'il·lusionar, aglutinar esforços i donar un objectiu nacional il·lusionant en el qual els catalans reclamem un lloc actiu d'avantguarda.
No hay comentarios:
Publicar un comentario